La Catedral de Tarragona se situa en el lloc més elevat de la ciutat sobre un solar que ocupà, inicialment, un aquarterament dels exèrcits romans entorn del qual es va construir, amb el temps, la ciutat de Tarraco. L’edificació de la Catedral s’inicià a partir de l’any 1171 quan Hug de Cervelló, arquebisbe de Tarragona, llegà en el seu testament una quantitat de diners per construir-la. S’emplaçà sobre les restes de la denominada àrea sacra de culte imperial romà, construïda durant el segle I d. C. i que allotjava, segons determinats arqueòlegs, una gran plaça i el temple de l’emperador August. Sobre aquest indret, i a partir de l’any 475, s’erigí la primitiva catedral visigòtica de la qual no es coneix cap vestigi pel fer de ser enderrocada amb motiu de les invasions musulmanes de l’any 711. La Catedral fou consagrada l’any 1331 mentre era arquebisbe de Tarragona i Patriarca d’Alexandria, l’Infant Joan d’Aragó. Les seves naus allotgen, entre els contraforts, capelles que mostren l’evolució arquitectònica i estilística del recinte catedralici. Alberga, entre altres estances, la Capella de Santa Tecla, patrona del temple i de la ciutat. És una obra d'estil barroc amb reminiscències berninianes. Visita virtual a la Catedral de Tarragona (Air Dron Projects)